Durant la primavera i l’estiu, es multipliquen les emergències per la fauna, i especialment molts polls d’espècies protegides cauen prematurament dels nius.

I com reacciona la Generalitat de Catalunya? Ordenant als Agents Rurals no recollir els animals a la província de Barcelona i a la comarca del Solsonès. Fa pocs anys va establir un conveni amb centres veterinaris autoritzats per a la primera atenció mèdica d'aquests  animals. I aquest estiu (tard i malament) contracta pel  seu trasllat des dels centres veterinaris fins els centres de recuperació de fauna silvestre (CRF) únicament dues furgonetes... per a la zona més poblada de Catalunya!

Durant els últims anys, els recursos per a medi ambient han minvat de manera desproporcionada a altres partides… el nombre d’Agents Rurals ha disminuït de forma alarmant, comptant amb una xifra totalment insuficient, especialment a les zones més poblades com l’àrea metropolitana. No es convoquen places noves des de fa uns 10 anys i no s’han estat  substituint les baixes fins ara que es fa tard i malament. El Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrusa (Sta. Perpètua de la Moguda) que és el centre de referència de la província de Barcelona per aus i mamífers està completament desbordat. És urgent dotar de recursos a aquest centre així com a la resta de centres i crear-ne de nous, si és necessari. 

Però aquesta primavera-estiu el problema s’ha agreujat amb un seguit de mesures draconianes.

Els Agents Rurals, seguint les ordres de la seva Direcció General, només poden recollir del medi estrictament animals en perill d’extinció o bé que suposin un risc potencial per a la salut pública. 

I què passa ara amb falciots, ballester, abellerols, eriçons, etc.? També estan protegits per la Llei però no mereixen la mateixa atenció?

Històricament una de  les  tasques dels Agents Rurals, ha estat la recollida d’espècies protegides a Catalunya, i el seu trasllat als diferents Centres de Recuperació de Fauna Silvestre. Això no és merament una tasca de transportista, com podria semblar, sinó que dóna al cos un contacte amb la ciutadania, i amb els centres veterinaris col·laboradors, que sovint els permet detectar situacions de maltractament, cria il·legal, enverinaments, electrocucions, o altres problemes que poden afectar la fauna salvatge o els animals de companyia.  

Les clíniques veterinàries que tenen un conveni amb la Generalitat han assumit la primera atenció veterinària dels animals, però no donen a l’abast per a mantenir amb vida al gran nombre d’animals (a vegades passen molts dies fins que es traslladen). Només hi ha dues furgonetes amb personal extern i desconeixem com es fa el trasllat i per tant, si s’està complint la normativa legal per part de l’Administració Pública.

Han mort molts animals mentre estàs llegint això, simplement per la manca de recursos i voluntat política, que relega la natura a l'última de les prioritats. És una falta de respecte per a totes les persones particulars que estan recollint la fauna ferida o que precisa atenció, portant-la als centres veterinaris amb la millor voluntat (a vegades havent de fer molts quilòmetres).

Aquest és el país que volem? un país que no té cura de les altres espècies amb les que compartim el territori, molt especialment les estrictament protegides per la nostra pròpia legislació?

Demanem un canvi seriós en l’actual política de recollida i rescat de fauna, que garanteixi la supervivència del màxim nombre possible d’exemplars. I per això cal que la Generalitat de Catalunya destini el pressupost necessari per atendre la recollida i rescat de fauna adequadament, alhora que tornin a ser els Agents Rurals qui s’encarreguin d’aquesta important tasca.

DEPANA, amb el suport de l’AGRUPACIÓ D’AGENTS RURALS DE CCOO i l’ASPARC, As­so­cia­ció Pro­fes­sio­nal d’Agents Ru­rals de Ca­ta­lun­ya.